Després d'una setmana realment intensa, comença a ser el moment de fer valoracions. Avui som dia 19 de juny (per cert, avui fa un any del mític concert del 19 de juny a l'Auditori...), i això vol dir que d'aquí a 5 dies, Sant Joan, agafaré el tren de retorn cap a casa.
És moment de mirar enrera i valorar. Si fa 3 anys m'haguéssin dit que ho hauria deixat tot i me m'hauria anat mig any a Anglaterra a estudiar anglès, no m'ho hauria cregut. Però la vida a vegades et dóna empentes, i et porta per viaranys que mai t'hauries imaginat. Diferents motius em van portar a fer-ho. Per una banda sempre havia volgut tenir un domini de l'anglès que no tenia (bé, tampoc tinc ara, per més que he millorar moltíssim, i el FCE significa un salt endavant molt important), i per l'altra, desilusions i avorriments contants en la meva carrera professional em van ajudar a prendre la decisió final.
No me'n penedeixo gens. El meu Anglès ha millorat decididament, i la meva experiència humana, ha canviat i s'ha vist ampliada en molts aspectes. Conviure amb gent de diferents cultures (per més que mai és fàcil...) no deixa de ser una experiència enriquidora. A vegades pesada, però malgrat tot, enriquidora.
He fet amics. Pocs (doncs el meu nivell d'exigència amb els meus amics és elevat), però sincers. Els trobaré a faltar, segur que si, però avui, amb les facilitats que dóna la xarxa, mantenir el contacte és més fàcil que mai i les distàntices esdevenen curtes.
Ha estat una gran experiència. La recomano fermament i no descarto, en un punt no del tot llunyà, tornar-hi.
