Dignitat

Hola!
Perdoneu el retard, més d'un mes i mig sense escriure, però és que el dia ja no té més hores.
Trenco el silenci amb una pregunta que podeu respondre, si ho voleu.
Vosaltres per què creieu que últimament la dignitat humana i la integritat moral no s'estilen?

Error!

A vegades cal acceptar que potser el camí ha estat erroni

i que ens hem equivocat arriscant massa per una cosa.

MAPS - Vida!

Ahir vaig assistir a la presentació del disc MAPS (de Maria Antònia Pujol). I quin resum en faig, sense ser crític musical, però si músic aficionat? Ho resumiria en poques paraules. CANÇÓ TRADICIONAL CATALANA EN ESTAT PUR. Una senzilla -però ferma- veu, acompanyada per una guitarra (suplint el piano del disc), un genial violoncel i percussió.

Les cançons que cantaven les àvies i que per moments hom té tendència a pensar que podrien desaparèixer si no fos gràcies a treballs magnífics i senzills com aquest. I precisament són aquests tipus de treballs -tirats endavant sense ajuda econòmica oficial ni de cap altre tipus i sovint autofinançats- que ens fan reafirmar en l'esperança -cosida per la tossuderia que encara ens queda a alguns catalans- que la música tradicional de casa nostra -massa sovint menystinguda i arraconda enfront de modes forànies que es mengen l'espai de la nostra tradició- potser no té les hores comptades.

Perquè gràcies a aquesta tasca musical i divulgativa, encara ens queda l'esperança de perpetuar per sempre aquestes músiques. Les músiques i cançons que cantaven els nostres avis, i que esperem, puguin cantar els nostres néts.
Depèn de tu, depèn de mi, depèn de nosaltres...

Maria Antònia i Companyia: FELICITATS !!!
Si en voleu saber més, o escoltar-ho: http://www.myspace.com/mapscat

Destrucció urbanística

Ahir vaig anar a les penyes del Corral, de V.a.llirana, i vaig fer aquestes fotos panoràmiques de la vila. No faig cap comentari, les fotos parlen per si soles i ens mostren el desgavell urbanístic!

Plany de Salses a Guardamar

A l'any 1980, el grup de la meva vida, -Esquirols- publicava aquesta cançó en el que va ser el seu disc més popular: Torna , torna Serrallonga. Amb lletra de l'actual Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, s'explica la destrucció ecològica que patien els Països Catalans ja als anys 80.

Si als anys 80 la cosa estava malmesa, no diguem com està ara... I em pregunto com pot ser que la classe política catalana sigui tant estúpida de no protegir el territori. Agressions urbanístiques de tota mena, més amunt i més avall. I em pregunto com pot ser que aquell qui al 1980 va escriure aquesta lletra tant maca -i alarmant alhora-, ara faci coalició amb el grup polític del sr. Nadal, que diu que al litoral català encara s'hi pot construïr més... i que la MAT es farà tant si com no, i que el TGV passarà per on ells voldran tant si plou com si no plou, i tant si expropien terres a la gent que les protegeix i les treballa honradamanet com si no... En fi, als polítics catalans els caldria una bona reflexió. A tots els grups polítics, perquè no n'hi ha ni un de sol -al govern o a la oposició- que ho estigui fent bé.

El meu plany, per tots ells, per tots nosaltres i pel meu país, que tant estimo i que sovint, tant em decep.

El meu plany pels Països Catalans

Una cosa ens uneix ara de Salses a Guardamar: formigó, sorra i ciment, una cinta vora el mar.

De Colliure a Macarella la claror enterbolida, d'Alacant a Sa Riera la mar resta sense vida.

De la Garrotxa a la Segarra un solc i una ferida, de Setcases a Viella s'especula sense mida.

Del Conflent a l'Alcoià, de Menorca a la Marina entre boscos mig cremats ja només s'alcen garrigues.

I d'Ascó i de Vandellòs ni les runes quedaran, cap a Amposta i Vinaròs el petroli a la mar sura.

A Barcelona, tot fum a Tarragona, poca aigua, a Sagunt no es veu el sol, a València no pas gaire.

Una cosa ens uneix ara de Salses a Guardamar...

Què voldríem ser quan siguem grans?

Dissabte vaig tenir l'oportunitat de mantenir una conversa amb en Joan Crosas, i vaig marxar cap a casa amb algunes velles cançons sota el braç. Aquí en teniu una!

Si fos barca, no ho voldria ser
al recer d’un port tranquil
on cada nit somniant amb estels llunyans
gemeguen i es bressolen.

Sortiria a la mar fora l’hora que fos
tot el cor posaria al timó,
i als vents del món i seria un velam ardit
teixit com un poema.

Canta, vela blanca,
la barca no s’espanta davant del temporal
Si cadascú hi vesteix en la mida
botó d’ escumes i una gavina



Si fos casa, no ho voldria ser
sense l’ombra d’un xiprer,
que des de lluny qualsevol caminant rebés
senyal de benvinguda.

Li obriria la porta de bat a bat,
posaria mes llenya a la llar
I a l’endemà quan partís li faria adéu
la roba estesa.

Canta xemeneia enlaire
la terra no s’espanta
del temps i el contratemps
Si cada casa mostra entranyable,
un fil de vida per la teulada


Joan Crosas

Aniré a visitar els crancs, passaré per casa del lluç...

Aniré a visitar els crancs, passaré per casa del lluç... Així començava una habanera que han cantat uns companys de l'AMTP a l'audició quatrimestral d'avui. Jo també hi vull anar a visitar els crancs, i a parlar amb les sirenes, i a parlar amb la lluna, i amb els estels... Segur que ells no s'estan tornant bojos, i són menys estúpids que la majoria de la humanitat, que per deficinió, és rància, tonta i fa olor de neftalina. No entenc com les persones -éssers teòricament intel.ligents- esdevenen cada cop més éssers estúpids, presoners de la seva justeta intel.ligència.

Les coses van malament, i la humanitat no fa res per solucionar-ho. Sóc l'únic que ho veu? Sóc l'únic a qui li agradaria que el món fos diferent? Sóc jo l'únic que espera un canvi de comportament de la gent. Decebut. Tot petarà, i anirem tots a la merda.

Bé, a part de tot això, l'audició de gralla ha anat bé. No brillant, però si bé.

Perdoneu. Avui això és una palla mental.