Viatge a Ítaca, per mi és el poema més ben musicat d'en Lluís Llach. Original del poeta grec Constantin Kavafis. Estic parlant de l'edició original del disc, el 1975. La versió íntegra que dura prop de 15 minuts, i no pas els derivats "lights" que se'n van fer a posteriori! A part de les pròpies atencions musicals que descriuen a la perfecció el pas d'una tempesta, la calma de després d'aquesta i la finalment vinguda del bon temps (amb les guitarres esgarrapant el so emès pels màstils cruixits del vell vaixell que ha superat la tempesta sense naufragar), cal fer evident el perfecte retrat paisatgístic que transmet la música. Us en recomano una audicó lenta, atenta i pausada i descobrireu (si és que no ho heu fet ja) la màgia d'aquesta composició.
I què dir del missatge? Sincer com la vida mateixa: un viatge, llarg, dur, difícil, i amb tempestes que cal vèncer i traspassar per tornar a veure el sol, i gaudir de la calma. Però mentrestant, cal no perdre's detall de la travesia. Només n'hi ha una de travesia, i els navegants som cadascú de nosaltres i el nostre destí. Però l'objectiu mai pot ser únicament el final del viatge, perquè si només fixes aquest objectiu, et perds tot el que t'envolta. I sabeu què? Que a mi fa mesos que em passa això mateix. Intentaré canviar-ho, però no prometo res. Només prometo esforçar-m'hi. Esforçar-me per canviar el meu panorama sonor, que últimament ha estat trist i decebedor. Sabeu amb quin vers em quedo? Amb aquest: Omplin xarxes de volguts estels/ plens d'aventures, plens de coneixença. El futur ha d'estar per descobrir. Com diria la meva amiga Gisela, "Res s'acaba, i tot comença". Gràcies per la frase Gisela.
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
i vagis a ciutats, per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat, savi com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts, que ara us empresonen.
I quan els haureu guanyat,
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena,
i quan sereu deslliurats,
torneu començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.
Bon viatge pels guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents,
el velam del seu vaixell.
I malgrat llur vell combat,
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels,
plens d'aventures, plens de coneixença.
Bon viatge pels guerrers,
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell,
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat,
l'amor ompli el seu cor generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens d'aventures, plens de coneixences.
Aquí teniu el link del Youtube. Ho sento, no he trobat la versió llarga a la xarxa! http://www.youtube.com/watch?v=eCz0y-IXbdc
dimecres, 27 / febrer / 2008
Viatge a Ítaca
dijous, 21 / febrer / 2008
El millor dels somnis està per venir...(Els Convidats)
Hola amics!
Ahir vaig poder anar a un concert de Els Convidats. Primer cop a la meva vida que els he pogut veure en directe. Van estar genials, com les seves cançons. Van repassar els millors temes del Radiologia -tot i deixant-se algun tema cabdal com el “Gold”- i van afegir-hi alguna cançó nova del seu proper treball que diuen que sortirà molt aviat.
La podeu escoltar i verue en aquest link.
http://www.youtube.com/watch?v=hw-i9OoQboc
I la lletra diu així:
Agulles del rellotge que no paren mai,
records que inexplicablement
es van esborrant, del meu cap.
Cabells que queden cada dia sobre el coixí,
discos per escoltar, llibres
esperant ser llegits, ser llegits.
Fotografies que no sé mai on he guardat
objectes i viatges, promeses que es van trencant.
El millor dels somnis està per venir
el futur serà millor que l'ahir
Compro el temps i en pagaré un bon preu
el millor m'espera davant meu
Seria molt guai pensar que les lletres de les cançons esdevenen realitat. En el meu cas, no. No sé per què tinc la sensació que el millor no m’espera en el futur, perquè quan més avança el temps més tinc la sensació que el temps se m’escapa entre els dits. Se'm fa fonedís. I més grans són les garrotades. No ho sé, és alguna cosa així com intentar atrapar l’aire amb les mans. I coses que no arribes a superar... M’agradaria tant anar errat. Però hi ha dies en que el sol no es veu. O es veu darrera una capa molt espessa de núvols. Prou de patir. És una declaració d’intencions a mi mateix.
Malgrat tot, les lletres dels convidats són genials; com somnis que no poden esdevenir realitat, i al final ho són. Al final, el que queda és això, els somnis. I si esdevinguessin realitat? Seria brutal. Però els somnis són això: somnis, i res més. I habitualment no esdevenen realitat. Almenys en el meu cas. M’agradaria tant anar errat.
dilluns, 18 / febrer / 2008
Kosovë, estat propi!
Ahir diumenge, quan passaven pocs minuts de les 4 de la tarda, el president de Kosovë declarava el país independent. Tot i que no tinc cap lligam amb aquest país, estava emocionat. És una qüestió d'humanitat.
En una guerra tothom fa coses mal fetes, un bàndol i altre, però aquest cop, s'ha de dir que per fi la història ha fet justícia. Una població com l'Albano-kosovar, que ha patit tant, que ha estat bombardejada, que ha patit una neteja ètnica, que ha estat perseguida (per criminals de guerra serbis, alguns dels quals gaudeixen d'asil polític rus ...)
Així doncs, des d'aquestes línies una senzilla però sentida felicitació cap al darrer poble d'Europa que, per ara, ha conquerit la llibertat.
I una última puntualització: no creieu vergonyós que un govern auto-anomenat "democràtic" com el de l'Estat Espanyol (juntament amb Xipre, Rússia, i evidentment Sèrbia) digui que no reconeixerà aquest nou estat? Estem segurs que el PSOE és un partit totalment democràtic, que es veu capaç de portar la contrària a la majoria de països germans de la Unió Europea? Catalans, a les properes eleccions voteu a la Chacón, eh? Que ja es veu que representa un partit ben democràtic....
Bé, deixo que vosaltres sols, en tregueu conclusions!
Us deixo amb un link. Si hi cliqueu podreu escoltar un reportatge de la història de Kossovo, del que en vaig fer el muntatge musical.
http://www.goear.com/listen.php?v=b5f40a2
dimarts, 12 / febrer / 2008
Amor particular, de Lluís LLach
Hola!
Avui us deixo amb el que per mi és la cançó d'amor més bonica que mai s'hagi escrit. Carregada de tendresa i sensibilitat. Quines lletres més ben ajuntades! Del mestre Llach, com no podria ser d'altra manera! Llegiu els versos que segueixen i reflexioneu. Reconeixereu la genial subtilesa d'en Lluís Llach per explicar les coses. Diu així:
Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.
Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t'amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.
T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T'estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
Que passaran els anys,
i vindrà l'adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo.
dijous, 31 / gener / 2008
El petit príncep
diumenge, 27 / gener / 2008
Dia de neu
Avui he anat a esquiar. Després de no haver-hi anat durant la temporada passada... Bé, no ens enganyarem. M'he cansat, i molt... Al final jo deia "per aquí" i els esquís anaven "per allà"... les cames ja no seguien.. deu ser que no faig massa esport? O que em faig gran ? jejejeje... o totes dues coses? Aiiiiii em fa mal tot!!!
Però encara que cansat, el dia ha estat genial; i en bona companyia!
I no us explico res més perquè estic esgotadíssim i me'n vaig a dormir fins que el cos digui prou. Ah, i només us dic una cosa: "merienda-cena" !
dilluns, 21 / gener / 2008
El meu fill...
Apocaleus, 6 d'octubre de 2001, el dia del Bateig de Foc
Apocaleus en construcció, estiu de 2001
